divendres, 28 de maig de 2010

Castelldefels, taula dos

Institut Mediterrània, quarts de quatre de la tarda. Un grup de jugadors de scrabble de secundària esperen per jugar. Em toca disfrutar de les partides de la taula número dos fent com que conec perfectament el reglament i recolzat pels dos volums del diccionari de l'iec en edició de butxaca. Després de distribuir l'espai amb el full d'anotació, el rellotge excalibur, l'ampolla d'aigua i les dues càmeres fotogràfiques, dirigeixo unes paraules als jugadors per trencar el gel i dissimular els meus nervis. I així comencen les partides.

A la primera partida veig com el Genís i el Ricard acaben guanyant la partida. Aquests nois arribaran lluny si controlen les seves gracietes. Potser també ho fan pels nervis. La partida acava molt igualada i totes les parelles conserven les seves possibilitats. Així és millor perquè tothom marxa content.

Quan acaba la partida torno a mirar la sala i veig que ha quedat prou bé. Marxo corrents als lavabos i no els trobo.

A la segona partida, comencen els scrabbles i el nivell no fa més que pujar. Disputen la partida el Genís i el Ricard -que repeteixen taula- i Marc i Pol. Finalment, tornen a guanyar el Genís i el Ricard. Veig com tot funciona bastant bé amb el subtil control de la Mapi i la Teresa mentre en Francesc no pot parar quiet i intenta estar a totes les taules alhora.



Quan acaba la partida torno a anar al lavabo i el trobo. Malauradament, està ocupat pels serveis de neteja del centre.

Comença la tercera partida. En aquest cas les dues parelles que lideren la partida a cop de scrabble són l'Alejandra i l'Andrea i l'Amalia i l'Anna que són les que acaben guanyant.

Acaba la partida i finalment puc anar al lavabo. Per tant, tot acaba bé.

Després els petons, els aplaudiments, les fotos, el premis... I els parlaments. I una de les regidores de l'ajuntament presents era filòloga. Gairebé no vaig poder aguantar l'emoció. I avui més. I, tranquil.la Mari Carmen, no publicaré la vostra foto de bricolatge de trofeigs.

Ah, la Magda celebra durant el torneig el seu natalici. Feliciteu-la de part meva.

Si no existís Castelldefels, l'hauriem d'inventar.