A la primera partida veig com el Genís i el Ricard acaben guanyant la partida. Aquests nois arribaran lluny si controlen les seves gracietes. Potser també ho fan pels nervis. La partida acava molt igualada i totes les parelles conserven les seves possibilitats. Així és millor perquè tothom marxa content.
Quan acaba la partida torno a mirar la sala i veig que ha quedat prou bé. Marxo corrents als lavabos i no els trobo.
A la segona partida, comencen els scrabbles i el nivell no fa més que pujar. Disputen la partida el Genís i el Ricard -que repeteixen taula- i Marc i Pol. Finalment, tornen a guanyar el Genís i el Ricard. Veig com tot funciona bastant bé amb el subtil control de la Mapi i la Teresa mentre en Francesc no pot parar quiet i intenta estar a totes les taules alhora.
Quan acaba la partida torno a anar al lavabo i el trobo. Malauradament, està ocupat pels serveis de neteja del centre.
Comença la tercera partida. En aquest cas les dues parelles que lideren la partida a cop de scrabble són l'Alejandra i l'Andrea i l'Amalia i l'Anna que són les que acaben guanyant.
Acaba la partida i finalment puc anar al lavabo. Per tant, tot acaba bé.
Després els petons, els aplaudiments, les fotos, el premis... I els parlaments. I una de les regidores de l'ajuntament presents era filòloga. Gairebé no vaig poder aguantar l'emoció. I avui més. I, tranquil.la Mari Carmen, no publicaré la vostra foto de bricolatge de trofeigs.
Ah, la Magda celebra durant el torneig el seu natalici. Feliciteu-la de part meva.
Si no existís Castelldefels, l'hauriem d'inventar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada